El procés de desenvolupament neurològic en la infància estableix els pilars fonamentals per al funcionament cerebral al llarg de tota la vida. En aquest sentit, les V Jornades Neurocientífiques i Educatives, organitzades per la Fundació Querer els dies 6 i 7 de maig, han destacat la importància de comprendre i abordar els desafiaments que plantegen els trastorns del neurodesenvolupament, com l'autisme.

El cervell humà és el que triga més a desenvolupar-se

I és que, segons el Dr. Óscar Marín, Director del MRC Centre for Neurodevelopmental Disorders i del Centre for Developmental Neurobiology, "El cervell humà és el que més temps necessita per desenvolupar-se i formar-se", en comparació amb altres espècies ja que necessitem almenys 20 anys per completar el desenvolupament. La infància i l'adolescència, considerades períodes crítics en el desenvolupament cerebral són moments crucials "que estableixen les bases per al funcionament cerebral al llarg de tota la vida", apunta el Dr. Marín.

Reportatge amb entrevistes a ponents a les V Jornades Neurocientífiques i Educatives de la Fundació Querer, a Madrid. Font: INÈDIT AGÈNCIA

Si bé el Dr. Marín assenyala que l'ambient o entorn en el qual creixem té una influència considerable en el nostre desenvolupament neuronal, també és sabut que el cervell humà es caracteritza per la seva adaptabilitat, el que coneixem com a "plasticitat neuronal". Això obre noves possibilitats a l'hora de minimitzar l'impacte dels símptomes d'alguns trastorns del neurodesenvolupament com és el cas de l'Autisme.

La investigació científica estudia com augmentar la plasticitat cerebral dels nens i nenes amb trastorns del neurodesenvolupament, fet que minimitzaria l'impacte d'alguns símptomes com la hipersensibilitat sensorial, ansietat o retard

Al respecte, el Dr. Carlos Portera-Cailliau, Professor de Neurobiologia i Neurologia de la Universitat de Califòrnia, ens explica que "en molts laboratoris s'està investigant com intervenir perquè en els circuits les neurones es puguin adaptar a noves situacions, i en malalties en què la plasticitat està reduïda doncs augmentar-la, perquè el nen o nena pugui reduir els símptomes,  ja sigui hipersensibilitat sensorial, ansietat o retards", assenyala.

Però, què diferència a un cervell sa d'un afectat per trastorns del neurodesenvolupament? Segons la Dra. Noelia Moreno Acero, Neuropediatra a la Fundació Querer, aquests trastorns són "un conjunt molt heterogeni de condicions que estan caracteritzades per una dificultat o alteració en l'adquisició de determinades habilitats del neurodesenvolupament, com pot ser a nivell motor, cognitiu, social o del llenguatge".

La intervenció primerenca és fonamental en aquests casos, ja que com bé recorda la Dra. Moreno, encara que aquests trastorns es diagnostiquin des de la infància "la seva evolució és crònica, és a dir, que es desenvolupen al llarg de tota la vida ". El desenvolupament en les edats de 0 a 3 anys és especialment determinant; si bé en ell és difícil diferenciar comportaments típics dels atípics, fer-ho implica poder intervenir en el desenvolupament de l'infant i oferir-li recursos que necessita i que poden millorar la seva adaptació a l'entorn al llarg de la seva vida.

Aquestes jornades ressalten la importància de la col·laboració entre professionals mèdics, educadors i famílies per a la prevenció i detecció precoç dels trastorns del neurodesenvolupament. El desenvolupament neurològic infantil requereix comprensió, atenció i acció.

Font: Inèdit Agència